Friday, October 27, 2006

Experiments

Estimat diari,
La Viqui quan sigui gran vol dedicar-se a alguna cosa relacionada o bé amb la veterinària o bé amb la manipulació genètica. Li agraden molt els animals. Ja de petita que hi tenia una dèria extraordinària. El papa hi és poc donat a això dels bitxos. La mama no hi posa tantes pegues. De fet la mama no posa pegues a res.
De moment els seus experiments se centren en el creuament entre un hàmster, un peix i un cuc de seda. Partint del hàmster i després d'amputar-li prèviament les potetes, va grapar on hi havien les extremitats de l'animaló, un parell de cucs de seda. A banda i banda del capet, un peix color taronja. L'intenció era fer una mascota que pogués viure tant a l'aigua com a la terra i que a més pogues enfilar-se per les parets amb tota facilitat.
Després de dos dies de congelador -per allò que totes les peces quedessin perfectament soldades- la criatura va ser introduïda al microones per tal d'accelerar-ne la tornada a l'estat natural. Malgrat comprovar després de cinc minuts de reanimació que l'opció "grill" estava connectada, el projecte de nou animal prometia.
No va fer-nos cas quan li vam ordenar que se submergís fins al fons de la peixera. No va fer-nos cas quan li vam ordenar que pugés per la paret. Tampoc va fer-nos cas quan li vam demanar que giravoltés a la roda que tenia a la seva gàbia.
La deducció a la qual vam arribar va ser la següent: els hàmsters en ser modificats genèticament es tornen sords.
Jo, Froilà

Sunday, October 22, 2006

Arts marcials


Estimat diari,
Com que tinc tota la família davant de la tele mirant el futbol -fins i tot el papa ha refusat de veure amb mi un video de l'Escurçó Negre a la tele de la meva habitació (!!!)- he decidit posar-me a escriure.
La meva vida no és que sigui massa interessant. Tinc vuit anys i sóc un amant de les arts marcials. Però a casa això de fer el Kung-Fu no agrada gaire -l'avi Juanitu sí perquè és un catxondo.
Els meus intents de fer que m'apuntin a un gimnàs, fins a la data, no han aconseguit cap resultat. Però estic segur que aconseguiré els meus pròposits i aviat podré deixar escrit en aquest papers que sóc el terror del tatami.
Jo crec que hi guanyaríem tots. Perquè a la meva germana -la Viqui- ja l'han hagut de portar tres vegades a urgències i dos dels meus cosins també han patit la falta de domini de certes claus que encara no domino del tot.
Jo, Froilà.